L’or ha estat durant mil·lennis un símbol de riquesa i estabilitat. Avui dia, en un món financer marcat per la volatilitat, la inflació i les incerteses geopolítiques, continua sent un dels actius més recomanats per incloure en una cartera d’inversió ben equilibrada. No es tracta d’un producte especulatiu a curt termini, sinó d’una eina de protecció i diversificació a llarg termini. Aquí expliquem per què l’or hauria de formar part de la majoria de carteres d’inversió.
Quan els preus pugen i el poder adquisitiu de les monedes fiduciàries disminueix, l’or tendeix a mantenir o augmentar el seu valor. Històricament ha actuant com a reserva de valor en períodes d’inflació elevada. A diferència dels diners en efectiu o dels dipòsits bancaris, l’or no perd valor de manera sistemàtica quan els bancs centrals augmenten la massa monetària.
Durant les recessions, les crisis financeres o els conflictes geopolítics, els inversors busquen actius “segurs”. L’or sol comportar-se com a actiu refugi: mentre les borses cauen i la volatilitat puja, el preu de l’or sovint puja o es manté estable. Això ajuda a reduir les pèrdues globals de la cartera en els moments més difícils.
Un dels principis bàsics de la inversió és no posar tots els ous al mateix cistell. L’or té una correlació baixa (i de vegades negativa) amb les accions i els bons. Això significa que quan els mercats de renda variable o renda fixa baixen, l’or pot compensar part d’aquestes baixades. Afegir una petita proporció d’or millora el perfil de risc-rendibilitat de la cartera sense necessitat d’assumir grans riscos addicionals.
Al llarg dels segles, l’or ha conservat el seu poder adquisitiu de manera notable. Mentre moltes monedes han desaparegut o s’han devaluat fortament, l’or continua sent acceptat i valorat a tot el món. Aquesta característica el converteix en un excel·lent vehicle per preservar patrimoni a horitzons de dècades.
L’or és un dels actius més líquids del planeta. Es pot comprar i vendre fàcilment a gairebé qualsevol país i en qualsevol moment. A més, els bancs centrals de tot el món el consideren una reserva estratègica i n’augmenten constantment les seves reserves, cosa que reforça la demanda estructural a llarg termini.
No cal destinar-hi una part excessiva. Molts assessors financers recomanen una exposició entre el 5 % i el 15 % de la cartera total, depenent del perfil de risc, l’horitzó temporal i la situació econòmica. Les formes més habituals d’invertir-hi són:
Incloure or a la cartera no garanteix guanys espectaculars a curt termini, però sí que aporta estabilitat, protecció davant de l’inflació i una millor diversificació. En un entorn d’incertesa creixent, l’or continua sent una de les millors eines per preservar el patrimoni i reduir el risc global de la inversió. Com en qualsevol decisió financera, és important adaptar el percentatge a les circumstàncies personals i, si cal, consultar un assessor professional.
L’or no és només un metall preciós: és una peça estratègica de qualsevol cartera pensada per durar.
