Maria Antonieta d’Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 – París, 16 d’octubre de 1793) va ser l’última reina de França abans de la Revolució Francesa. Filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria i de Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, la seva vida va passar de la magnificència de Versalles a la guillotina, convertint-se en un dels personatges més controvertits i mitificats de la història europea.
Nascuda arxiduquessa d’Àustria, Maria Antonieta va rebre una educació típica de les corts del segle XVIII, centrada més en les arts, la dansa i l’etiqueta que en la política o les ciències. Amb només catorze anys, el 1770, va ser casada amb el delfí de França, el futur Lluís XVI, per consolidar l’aliança entre Àustria i França després de la Guerra dels Set Anys. L’arribada a França va ser celebrada amb grans festes, però la jove princesa es va trobar amb una cort plena d’intrigues i una monarquia absolutista en plena crisi financera.
Un cop reina (des del 1774), Maria Antonieta va viure en un luxe extraordinari. Va transformar el Petit Trianon en el seu refugi personal i va impulsar modes extravagants: els grans pentinats, els vestits de seda i les joies costoses. La seva afició al joc, a les festes i a les amistats properes (com la princesa de Lamballe o la duquessa de Polignac) va alimentar una imatge d’irresponsabilitat. La famosa frase «Si no tenen pa, que mengin pastissos» (que gairebé segurament no va pronunciar mai) es va convertir en el símbol de la seva suposada indiferència davant del poble famolenc.
La realitat era més complexa. La reina va intentar influir en política, especialment en afers diplomàtics favorables a Àustria, i va donar suport a algunes reformes, però el seu paper va ser sovint exagerat pels seus enemics. La crisi econòmica, les guerres i la mala gestió de Lluís XVI van crear un clima d’odi que es va centrar en ella: l’anomenaven «l’austríaca» i l’acusaven de tota mena de vicis i traïcions.
Amb l’esclat de la Revolució Francesa el 1789, la família reial va perdre progressivament el poder. El 1791 van intentar fugir a Varennes, però van ser detinguts i retornats a París com a ostatges. Després de la caiguda de la monarquia el 1792, Lluís XVI va ser executat el gener de 1793. Maria Antonieta va ser empresonada a la Conciergerie, jutjada per un tribunal revolucionari i condemnada per traïció, conspiració i altres càrrecs (molts dels quals eren exagerats o falsos).
El 16 d’octubre de 1793 va ser conduïda a la guillotina a la plaça de la Revolució (avui plaça de la Concòrdia). Segons els testimonis, va mantenir la dignitat fins al final. Tenia 37 anys.
Maria Antonieta ha estat vista de maneres molt diferents al llarg del temps: per a alguns, una víctima inocent de la història; per a d’altres, el símbol de l’excés i de la indiferència aristocràtica. La seva imatge ha inspirat novel·les, pel·lícules, òperes i infinitat d’obres d’art. Avui dia es reconeix que va ser una figura més complexa del que la propaganda revolucionària va voler mostrar: una dona jove atrapada en un sistema que s’esfondrava i que va pagar amb la vida el preu de ser reina en el moment equivocat.
La seva història continua fascinant perquè resumeix les grans contradiccions de l’Antic Règim: luxe i misèria, poder i impotència, glamur i tragèdia.
