En un escenari marcat per la volatilitat i l'augment sostingut dels preus de l'energia, moltes indústries manufactureres tradicionals es veuen pressionades per un increment dels costos de producció. Tanmateix, la indústria de la fusta emergeix com una de les grans beneficiades d'aquesta situació, guanyant terreny competitiu respecte a materials alternatius més dependents de l'energia.
La transformació de la fusta és, per naturalesa, un procés relativament poc intensiu en energia comparat amb la producció d'acer, alumini, ciment o plàstics derivats del petroli. Mentre que fabricar una tona d'acer pot requerir centenars de quilowatts per hora, la serrada, assecat i processament de fusta demanen quantitats molt més modestes. Amb l'encariment de l'electricitat i dels combustibles fòssils, aquesta diferència es tradueix directament en un avantatge de cost.
Aquest efecte és especialment visible en el sector de la construcció. L'ús de fusta laminada encreuada (CLT) o bigues de fusta massissa està guanyant quota de mercat davant del formigó i l'acer, ja que redueix significativament la petjada energètica de l'edifici tant en fase de fabricació com en el transport (la fusta és molt més lleugera).
Un altre factor clau és la capacitat de la indústria de la fusta de generar la seva pròpia energia. Els residus de serrada, encenalls, escorça i serradures es poden valoritzar com a biomassa per produir calor, electricitat o biogàs. En moltes serradores i fàbriques europees, especialment a països amb forta tradició forestal com Suècia, Finlàndia, Àustria o Catalunya, una part important del consum energètic es cobreix amb aquests subproductes.
Així, quan pugen els preus del gas natural o de l'electricitat del mercat, les empreses que utilitzen biomassa forestal veuen com els seus costos energètics es mantenen més estables o fins i tot baixen relativament, millorant la seva posició competitiva.
L'augment dels preus de l'energia ha accelerat també la transició ecològica de les economies. La fusta, com a material renovable i amb capacitat d'emmagatzemar carboni durant dècades (en construccions, mobles o envasos), es beneficia d'aquesta tendència.
Normatives europees com el Green Deal i els objectius de reducció d'emissions fan que promotors immobiliaris i arquitectes busquin alternatives amb baixa empremta de carboni. La fusta respon perfectament a aquesta demanda, cosa que es tradueix en nous contractes i projectes que abans haurien optat per materials convencionals.
A Catalunya, on el sector forestal i de la fusta té una llarga tradició però ha patit anys de dificultats, l'encariment energètic pot representar una oportunitat de renaixement. Les empreses que inverteixin en modernització, eficiència energètica i valorització de residus poden guanyar posicions davant de competidors internacionals més dependents de l'energia importada.
Tanmateix, per aprofitar plenament aquest avantatge caldrà:
L'augment dels preus de l'energia no és només una amenaça per a l'economia; també actua com a filtre que premia els sectors més eficients i menys dependents dels combustibles fòssils. La indústria de la fusta, per la seva naturalesa renovable, el seu baix consum energètic i la seva capacitat d'autogeneració, es troba en una posició privilegiada per sortir reforçada d'aquesta crisi energètica.
Aquelles regions i empreses que sàpiguen aprofitar aquest moment tindran l'oportunitat de consolidar un model més sostenible i competitiu a llarg termini. La fusta no només és el material del passat, sinó també, cada cop més, el del futur.
