La Lluna, durant molt de temps un objectiu de somni per a l'exploració espacial, està a punt de convertir-se en el proper gran camp de mineria. Amb el creixent interès per recursos com l'heli-3, aigua gelada i metalls rars, diverses empreses competeixen per ser les primeres a extreure materials del sòl lunar. Entre elles, Interlune, una startup nord-americana amb seu a Seattle, emergeix com la candidata més ben posicionada per aconseguir-ho en un futur pròxim.
La mineria a la Lluna no és només una aventura científica, sinó una necessitat estratègica i econòmica. L'heli-3, un isòtop rar a la Terra però abundant al regolit lunar, es considera clau per a la fusió nuclear neta i aplicacions quàntiques. Altres recursos com gel d'aigua (per a combustible i oxigen) i metalls podrien permetre una presència humana sostinguda i reduir els costos de missions futures. Governs com els Estats Units, a través de la NASA i el seu programa Artemis, i empreses privades impulsen aquesta nova "cursa lunar daurada".
Empreses com ispace (Japó), Astrobotic (EUA) i Blue Origin (de Jeff Bezos) avancen en tecnologia d'aterratge i rovers, però poques tenen un enfocament tan directe en l'extracció comercial de recursos com Interlune.
Fundada per experts en espai, Interlune ha desenvolupat un excavador elèctric capaç de processar fins a 100 tones mètriques de sòl lunar per hora. La companyia col·labora amb fabricants industrials com Vermeer i ha signat acords significatius, incloent-hi la venda d'heli-3 al Departament d'Energia dels EUA i empreses privades com Bluefors.
El seu full de ruta és ambiciós però realista:
Aquests terminis la col·loquen per davant d'altres competidors en termes d'extracció específica. Mentre que missions governamentals com PRIME-1 de la NASA han demostrat perforació, Interlune busca producció comercial i exportació a la Terra.
Malgrat això, cap té el focus tan clar en heli-3 i acords comercials previus com Interlune.
La mineria lunar enfronta obstacles tècnics (baixa gravetat, pols abrasiva, radiació), legals (Tractat de l'Espai de 1967) i econòmics (costs elevats). No obstant això, els avenços en llançadors reutilitzables (com els de SpaceX) i el suport governamental redueixen barreres. Experts preveuen que la primera extracció significativa podria arribar abans de 2030, obrint una nova economia espacial.
Interlune no només aspira a ser la primera, sinó a establir les bases per a una indústria sostenible. Si compleix els seus objectius, marcarà l'inici d'una era on la Lluna deixi de ser un satèl·lit distant per convertir-se en un recurs vital per a la humanitat.
En resum, mentre la competència és ferotge, Interlune lidera actualment la cursa per la primera mineria lunar comercial. El futur de l'espai s'escriu avui amb excavadores robòtiques i visions audaces. La Lluna espera els seus primers miners.
