Viure més d’un segle no és només qüestió de genètica o de sort. Encara que els gens influeixen (especialment a partir dels 90-100 anys), els estudis indiquen que entre el 50 % i el 75 % de la longevitat depèn de factors que podem modificar: l’estil de vida. Les anomenades Zones Blaves (Okinawa al Japó, Sardenya a Itàlia, Ikaria a Grècia, la península de Nicoya a Costa Rica i Loma Linda a Califòrnia) concentren la major proporció de centenaris del món. Allà, l’investigador Dan Buettner i els seus equips van identificar nou patrons comuns coneguts com els Power 9. Investigacions més recents confirmen molts d’aquests hàbits i afegeixen evidència científica sobre dieta, moviment, son i connexions socials.
Aquí tens un article pràctic basat en aquestes evidències.
Els centenaris no solen “fer esport” com nosaltres l’entenem. No van al gimnàs ni corren maratons. El seu moviment forma part de la vida quotidiana: caminar per anar a comprar, pujar escales, cuidar l’hort, pasturar ovelles o fer feines manuals. A Sardenya, els pastors caminen quilòmetres diaris per terrenys inclinats. A Okinawa, la gent treballa al jardí i es desplaça a peu.
Consell pràctic: Incorpora el moviment a la rutina diària. Camina 30-45 minuts al dia, puja escales, fes jardineria o simplement mou-te més. L’objectiu és evitar el sedentarisme prolongat. Estudis mostren que 7.000-10.000 passos diaris de manera natural s’associen a una longevitat més alta.
A Okinawa l’anomenen ikigai (“la raó per despertar-se al matí”). A Nicoya, plan de vida. Tenir un sentit clar de propòsit —sentir-se útil, necessari i amb un motiu per continuar— s’associa a una esperança de vida més alta (alguns estudis parlen de fins a 7-8 anys de més).
Consell pràctic: Pregunta’t cada dia: “Per què em llevaig avui?”. Pot ser la família, un hobby, el voluntariat, cuidar el jardí o ajudar els altres. El propòsit no cal que sigui grandiós; només ha de ser real.
Les persones de les Zones Blaves tenen rituals diaris per “desaccelerar”: una migdiada a Ikaria, pregar o meditar a Loma Linda, recordar els avantpassats a Okinawa o prendre un vi amb amics a Sardenya. L’estrès crònic accelera l’envelliment.
Consell pràctic: Dedica 10-15 minuts al dia a una pràctica que et calmi: respiració profunda, passeig sense mòbil, lectura o una migdiada curta (20 minuts).
A Okinawa diuen hara hachi bu: deixa de menjar quan et sents aproximadament al 80 % de saturació. A més, solen fer l’àpat més abundant al matí o al migdia i el sopar lleuger i d’hora, de manera que deixen un dejuni nocturn més llarg.
Consell pràctic: Menja a poc a poc, sense pantalles, i atura’t abans de sentir-te ple. Prioritza esmorzars i dinars més generosos i sopars més lleugers.
El 90-95 % de les calories dels centenaris provenen d’aliments d’origen vegetal: llegums (fesols, llenties, cigrons), verdures, fruites, cereals integrals, fruits secs i, en alguns llocs, moniatos o oli d’oliva. La carn es menja poques vegades al mes i en petites quantitats. El sucre afegit i els processats són mínims.
Consell pràctic: Fes dels llegums la base de proteïna. Omple el plat de verdures i fruites de temporada. Limita la carn a ocasions especials. Inclou un grapat de fruits secs al dia.
En algunes Zones Blaves es consumeix 1-2 gots de vi al dia (especialment a Sardenya i Ikaria), sempre amb menjar i en companyia. A Loma Linda, molts són abstinents. L’alcohol no és obligatori i, si es pren, ha de ser moderat.
Consell pràctic: Si beus, fes-ho amb moderació i socialment. Si no beus, no cal començar.
Els centenaris viuen encerclats de família i amics. A Okinawa tenen moais (grups d’amics de suport mutu de per vida). A Sardenya i Nicoya, diverses generacions comparteixen casa o es veuen sovint. L’aïllament social és un factor de risc comparable al tabaquisme.
Consell pràctic: Cultiva relacions properes. Dina o sopa amb la família amb regularitat. Mantén un cercle d’amics positius que et donin suport.
Rodeja’t de persones que comparteixin hàbits saludables. El comportament és contagiós: si els teus amics mengen bé, caminen i no fumen, és més fàcil que tu també ho facis.
Els habitants de les Zones Blaves no intentaven arribar als 100 anys. Vivien en un entorn on les decisions saludables eren les més fàcils i naturals. No cal traslladar-se a Okinawa o Sardenya: es pot dissenyar un “entorn de longevitat” a casa. Comença per un o dos hàbits (caminar més, menjar més llegums, cuidar les relacions) i ves-los consolidant.
La longevitat no és només afegir anys a la vida, sinó afegir vida als anys. Amb un estil de vida coherent, actiu, social i basat en plantes, les possibilitats de gaudir d’una vellesa plena i arribar (o superar) els 100 anys augmenten de manera significativa.
Comença avui. El millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys; el segon millor moment és ara.
