Era una vegada un gos Shiba Inu anomenat Doge que no es conformava amb bordar als carters. Un dia, mirant les estrelles des del seu sofà de memecoins, va dir: «Wow, such universe, very far». I va decidir que ell, el rei dels doges, aniria fins al límit de tot el que existeix.
Primer va creuar el barri saltant sobre piles de bitcoins abandonats. Després va travessar Europa amb un coet fet de tendències de Twitter i cafè de Reddit. «To the moon!», cridava la gent, però en Doge va respondre: «Moon? Too close, much boring». I va seguir cap a Mart, on va plantar una bandera amb la cara de Elon Musk i va canviar els marcians a Dogecoin.
Però no es va aturar. Va travessar forats negres jugant a fetch amb asteroides, va negociar amb aliens que volien comprar la seva cara per fer NFTs intergalàctics i va arribar al límit de l’univers observable. Allà, un científic molt seriós li va dir: «Aquí s’acaba tot, gos». En Doge va inclinar el cap, va fer el seu somriure etern i va contestar: «Such limit? Very temporary».
Llavors va fer un salt quàntic, va trencar les regles de la física i va arribar al multivers. En un univers era president, en un altre era déu dels gossos, i en un tercer venia pizzes a preus de 2017. Quan li van preguntar fins on pensava arribar, en Doge va remenar la cua i va bordar: «To infinity and beyond… and then a little further, because wow».
I així, mentre els humans discutíem si pujaria o baixaria, en Doge ja era a llocs on ni la llum havia arribat, cobrant impostos en memecoins i fent que tot l’univers digués «much respect». Perquè si hi ha una cosa clara, és que amb en Doge… els límits sempre fan «very sad face».
