El mercat del petroli ha viscut un període de gran volatilitat durant el 2026, marcat per tensions geopolítiques al Pròxim Orient, especialment relacionades amb l’Iran i el pas de l’estret d’Ormuz. Després d’un pic de preus per sobre dels 120 dòlars per barril en alguns moments de la primavera, els preus han caigut de manera significativa amb la reobertura gradual del trànsit marítim i la recuperació de l’oferta. La pregunta que es fan analistes, inversors i governs és clara: fins on baixarà el preu del petroli aquesta vegada i què podem esperar per als propers mesos i anys?
A principis de juliol del 2026, el Brent cotitza al voltant dels 70-75 dòlars per barril, lluny dels màxims recents. Diversos bancs i institucions han revisat a la baixa les seves previsions. Segons l’Energy Information Administration (EIA) dels Estats Units, el preu mitjà del Brent s’estima en 82 dòlars per barril per al 2026 (una caiguda notable respecte a previsions anteriors) i baixarà fins als 65 dòlars el 2027. Aquest descens s’atribueix a l’augment de l’oferta global, la recuperació de la producció al Golf Pèrsic i l’acumulació d’inventaris.
Altres previsions coincideixen en la tendència baixista:
Els principals motors d’aquesta caiguda són:
La majoria d’analistes coincideixen que el petroli es mourà en un rang de 60-85 dòlars durant la resta del 2026, amb risc de caure per sota dels 70 dòlars si l’oferta continua creixent ràpidament. Alguns escenaris més pessimistes parlen de preus propers als 55-60 dòlars si es materialitza un excés important d’oferta i no hi ha noves pertorbacions geopolítiques.
Per contra, factors de risc alcista persisteixen:
Un petroli més barat és una bona notícia per als consumidors i les economies importadores (com Europa o l’Índia), ja que redueix la inflació i els costos energètics. Tanmateix, representa un repte per als països exportadors i les empreses del sector, que podrien reduir inversions en nous projectes.
De cara al 2027 i més enllà, el consens apunta a un mercat en superàvit d’oferta, amb preus estructuralment més baixos (possiblement en el rang dels 60-75 dòlars). La transició energètica, l’auge de les renovables i l’eficiència energètica limitaran el creixement de la demanda a llarg termini.
Aquesta vegada, el preu del petroli sembla encaminat a una fase de relaxació després de la tensió geopolítica, però el mercat continua sent altament sensible a qualsevol xoc. Els preus podrien estabilitzar-se entre els 70 i 80 dòlars a curt termini, però amb tendència a la baixa cap als 65 dòlars o menys el 2027 si no hi ha sorpreses.
Els inversors i governs haurien de preparar-se per a un entorn de preus més baixos, tot vigilant de prop els desenvolupaments a l’Orient Mitjà, les decisions d’OPEC+ i les dades de demanda global. El petroli continua sent un actiu volàtil: el que avui sembla una caiguda sostinguda, demà podria revertir-se amb un sol titular.
