Les mascotes, principalment gossos i gats, són membres de la família per a milions de persones. Tanmateix, com els humans, estan exposats a diversos problemes de salut al llarg de la seva vida. Conèixer els trastorns més freqüents permet als propietaris prevenir-los, detectar-los a temps i millorar la qualitat de vida dels seus animals. A continuació, repassem els més habituals segons dades veterinàries generals.
L’obesitat és un dels problemes més estesos tant en gossos com en gats. L’excés de pes augmenta el risc de diabetis, problemes articulars, malalties cardíaques i reducció de l’esperança de vida. Les causes principals són l’alimentació inadequada (sobrepas o premis excessius) i la falta d’exercici. Molts propietaris no s’adonen que el seu animal té sobrepès fins que el veterinari ho assenyala.
La malaltia periodontal afecta més del 80% dels gossos i gats majors de tres anys. L’acumulació de placa i tartre provoca gingivitis, pèrdua de dents, mal alè i, en casos greus, infeccions que poden afectar el cor, els ronyons i el fetge. La prevenció passa per raspallar les dents regularment, utilitzar joguines dentals i fer neteges professionals anuals.
Les dermatitis al·lèrgiques són molt freqüents, especialment en gossos. Poden ser causades per puces, àcars, aliments o factors ambientals. Els símptomes inclouen picor intensa, envermelliment, caiguda de pèl i infeccions secundàries. En gats, les al·lèrgies també provoquen lesions cutànies i caiguda excessiva de pèl.
Especialment comunes en races amb orelles caigudes (com cocker spaniel o labrador), les otitis són doloroses i recurrents. Factors com la humitat, les al·lèrgies o l’excés de cerumen afavoreixen el creixement de bacteris i llevats.
L’artrosi i la displàsia de maluc són habituals en gossos de mida mitjana i gran, especialment a mesura que envelleixen. En gats també és freqüent però menys diagnosticada perquè els felins amaguen bé el dolor. Els signes inclouen coixesa, dificultat per aixecar-se i reducció de l’activitat.
La insuficiència renal crònica és una de les causes principals de mort en gats ancians. Beure més aigua, orinar amb més freqüència o pèrdua de pes són senyals d’alerta. Una detecció precoç mitjançant anàlisis de sang i orina pot permetre un maneig efectiu amb dieta i medicació.
En gats, els cristalls i les obstruccions uretrals són urgències veterinaris molt greus, especialment en mascles. En gossos, les infeccions urinàries són més habituals. Una dieta adequada i una bona hidratació ajuden a prevenir-los.
Puces, paparres, àcars i cucs intestinals continuen sent un problema comú, tot i els tractaments preventius. A més de causar molèsties, poden transmetre malalties greus com la leishmaniosi, la dirofilària o la babesiòsi.
Molt freqüent en gats majors de 8-10 anys, provoca pèrdua de pes malgrat bona gana, hiperactivitat, vòmits i augment del ritme cardíac. És tractable amb medicació, dieta especial o teràpia amb iode radioactiu.
Com en els humans, el càncer augmenta amb l’edat. Limfomes, tumors de pell, mamàries o ossos són relativament comuns. La detecció primerenca mitjançant exploracions periòdiques millora significativament el pronòstic.
La majoria d’aquests problemes es poden prevenir o controlar amb:
Conclusió
Les mascotes tenen una esperança de vida cada vegada més llarga gràcies als avenços veterinaris, però això també significa que apareixen més malalties relacionades amb l’edat. Estar atent als canvis de comportament, gana, set o activitat és clau per detectar problemes a temps. Si tens dubtes sobre la salut del teu gos o gat, no dubtis a consultar el teu veterinari de confiança. Una mascota sana és una mascota feliç i una convivència més llarga i plena.
