La transició cap a la mobilitat elèctrica representa un dels pilars fonamentals de la política climàtica de la Unió Europea. Mentre els vehicles de passatgers han captat gran part de l'atenció, el sector dels vehicles pesants —com camions, autobusos i vehicles de mercaderies de més de 3,5 tones— avança de manera notable, impulsat per normatives estrictes de reducció d'emissions de CO₂, incentius econòmics i millores tecnològiques en bateries i infraestructures de càrrega.
Fa tan sols uns anys, el parc de vehicles pesants elèctrics a la UE era gairebé testimonial. Les matriculacions de camions elèctrics pesants (ZEV, zero-emission vehicles) eren inferiors a l'1% del total. Tanmateix, des del 2023-2024, s'ha observat un impuls significatiu. Segons dades de l'ICCT i l'ACEA, el 2025 les matriculacions de camions elèctrics pesants (més de 12 tones) van assolir aproximadament un 1,6% del mercat en els primers nou mesos, amb pics superiors al 2% en el tercer trimestre.
En termes absoluts, Europa va registrar més de 10.000 camions elèctrics l'any 2024 i el creixement es va mantenir el 2025, tot i una caiguda general de les vendes totals de vehicles pesants (al voltant d'un 5-10% interanual en alguns períodes). Països com Alemanya, Països Baixos, França i Dinamarca lideren aquesta adopció, impulsats per zones d'emissions zero urbanes i subvencions específiques.
Per als autobusos, l'evolució ha estat encara més espectacular. El 2025, la quota de mercat d'autobusos elèctrics (inclosos de pila de combustible) va superar el 23-25% de les noves matriculacions a la UE, amb xifres que arriben al 56% en el cas dels autobusos urbans en algunes anàlisis. Ciutats com Milà o operadors alemanys han fixat objectius d'autobusos 100% elèctrics per al 2030. Itàlia, Alemanya i països nòrdics destaquen en volum i creixement.
Diversos elements expliquen aquest progrés:
Normativa Europea: Els estàndards de CO₂ per a vehicles pesants (que van entrar en vigor progressivament) obliguen els fabricants a augmentar l'oferta de models zero emissions. La Directiva de Vehicles Nets i el Reglament d'Infraestructures de Combustibles Alternatius (AFIR) exigeixen xarxes de càrrega d'alta potència cada 60-100 km a les principals rutes.
Caiguda de Costs: Els preus de les bateries han disminuït, millorant el cost total de propietat (TCO). Els camions elèctrics resulten competitius en rutes regionals i urbanes amb alta utilització.
Inversions en Infraestructura: Projectes com MEGATRON o corredors de càrrega de megawatts faciliten l'adopció per a operacions de llarg recorregut.
Compromisos Corporatius: Grans flotes logístiques i operadors de transport públic aposten per la sostenibilitat per complir objectius ESG.
Malgrat això, persisteixen reptes: l'autonomia limitada en rutes llargues, el cost inicial elevat, la manca d'infraestructura homogènia a tot el territori i la dependència de subvencions.
Les previsions apunten a un creixement exponencial. El mercat europeu de camions elèctrics podria multiplicar-se per diversos factors entre 2025 i 2031, amb un CAGR superior al 37% segons algunes estimacions. Els models pesants (més de 16 tones) i els tractors encapçalen el creixement gràcies a millores en densitat energètica i gestió tèrmica.
Per als autobusos, l'objectiu de flotes urbanes zero emissions el 2035 sembla assolible, amb alguns països ja propers al 100% en noves matriculacions. L'evolució del parc total (no només noves vendes) serà més lenta, ja que els vehicles pesants tenen una vida útil llarga (10-15 anys o més).
El parc de vehicles pesants elèctrics de la Unió Europea ha passat d'una fase incipient a una d'expansió accelerada. Tot i que el dièsel encara domina (més del 90% en camions), la tendència és clara i irreversible. Amb el suport continu de polítiques coherents, inversions en infraestructures i innovació tecnològica, Europa pot liderar la descarbonització del transport per carretera pesant, contribuint als objectius del Green Deal i la neutralitat climàtica el 2050. El camí està traçat, però cal accelerar per superar les barreres restants.
