Les xarxes socials no viuen de tecnologia avançada ni de dissenys bonics. Viuen d’una sola cosa: les persones. Quan el nombre d’usuaris comença a baixar de manera sostinguda, s’inicia un procés gairebé irreversible que pot portar la plataforma a la irrellevància o a la desaparició total. Aquest fenomen no és casualitat: és el resultat de dinàmiques de xarxa que es retroalimenten i que, un cop desencadenades, resulten extremadament difícils d’aturar.
Una xarxa social funciona gràcies a l’efecte xarxa: el valor que aporta a cada usuari creix de manera exponencial amb el nombre de persones connectades. Si tens els amics, la família, els companys de feina i les comunitats que t’interessen, la plataforma és útil. Si no n’hi ha gaires, deixa de ser-ho.
Quan el nombre d’usuaris actius cau per sota d’un determinat llindar (el que els experts anomenen “massa crítica”), l’experiència diària es deteriora ràpidament. Menys publicacions, menys comentaris, menys contingut fresc i menys interaccions significatives. L’usuari comença a sentir que “aquí ja no passa res”. I quan aquesta sensació s’estén, molts decideixen marxar.
El procés sol seguir aquestes etapes:
Primera onada de sortides
Un grup d’usuaris (sovint els més actius o influents) deixa la plataforma per diversos motius: canvi d’hàbits, competència d’altres xarxes, problemes de moderació, pèrdua de confiança o simplement avorriment.
Disminució del contingut i de l’engagement
Amb menys gent publicant, el feed es buida. Les publicacions reben menys likes, comentaris i comparticions. Els algorismes, que depenen de la interacció, comencen a mostrar contingut de menor qualitat o repetitiu.
Sensació de solitud digital
Els usuaris restants noten que els seus contactes ja no hi són o que poques persones responen. La plataforma deixa de ser un lloc de trobada i es converteix en un espai buit.
Acceleració de l’èxode
La sensació de “això s’està morint” s’escampa. Més gent marxa, el que fa que el problema s’agreuja encara més. És el típic cercle viciós: menys usuaris → menys valor → encara menys usuaris.
Col·lapse final
En els casos més greus, la plataforma acaba sent un cementiri digital: comptes inactius, spam, bots i molt poc contingut humà real. Els anunciants marxen, els ingressos cauen i la empresa ja no pot mantenir el servei.
Un cop s’ha perdut la massa crítica, recuperar usuaris és molt més costós que atraure’ls al principi. La gent recorda que “aquella xarxa ja no funciona” i prefereix quedar-se on ja té la seva comunitat. Fins i tot grans inversions en publicitat, noves funcions o redissenys solen arribar massa tard.
A més, la competència no dorm. Mentre una xarxa s’afebleix, altres plataformes absorbeixen els usuaris descontents i reforcen el seu propi efecte xarxa.
La manca d’usuaris no és només un problema de xifres. És la mort lenta de la raó de ser d’una xarxa social. Sense persones que creïn, comparteixin i interactuïn, qualsevol plataforma digital, per avançada que sigui, es converteix en un contenidor buit.
La lliçó és clara: el capital humà és l’actiu més valuós i, alhora, el més fràgil. Quan comença a escapar-se, el rellotge comença a córrer en contra. I en el món de les xarxes socials, el temps sol jugar a favor de qui ja té la comunitat... no de qui l’està perdent.
